Amics per sempre
Ja és dilluns al matí, ja ho puc dir sense risc d’equivocar-me:
la Marga tampoc vol tenir res a veure amb mi. Una més. Teníem una cita i, per evitar situacions enutjoses, li havia no explicat però sí donat a conèixer la meva situació. No ens coneixíem… És igual, és complicat d’explicar. No, no és putiferi. Per evitar el que ja m’ha passat prou cops, li vaig dir que llegís en aquest bloc on hi ha informació important. Que si no em trucava, tan amics. No m’ha trucat, o sia que tan amics. Estic fent-ne un espectacle indecent, de tot plegat? Espero que no, però a vegades m’ho sembla. I ha estat un cap de setmana carregat. Una altra tia molt interessant m’ha donat a entendre que un gintònic sí, però que amics i ja està. D’amistats no me’n faltaran, no.I no he trobat els papers originals, però tinc una fotocòpia que diu que tinc el que tinc. La tradició ibèrica només dóna per bo els originals (“que exhibe y retira”, diu la coreogràfia clàssica, com si et baixessis un moment la bragueta), però si volen els del tribunal mèdic de les 9 fins i tot em podem examinar… No els hi diré de follar, que no pateixin.
26 de Novembre, 2007 - 4:48
Bet, no sé si cal o no cal… però no em puc estar de fer-te un comentari reflexió:
Entre la sinceritat i el no enganyar ningú i presentar gairebé per davant de tot l’em, a mi em sembla que hi ha una mica de diferència.
Potser abans de parlar d’això o de fer-los-hi llegir aquest blog, podries esperar una mica, que t’haguesin conegut més com a persona, donar temps a que els agradis una mica per la teva simpatia o sentit de l’humor, que tinguin ganes de conèixer-te millor, que s’enamorin de l’atenció que els dediques o de la teva manera de tractar-les. No sé… potser ja ho fas i jo a través del blog agafo una idea equivocada. No sé… de veritat… però t’ho volia dir. Una abraçada.
26 de Novembre, 2007 - 8:43
Potser m’equivoco, però crec que ho estic fent bé. Ni vull mentir ni que em menteixin. He arribat a la conclusió després de nombrosos desenganys. Ja em conec la cara de circumstàncies que fa la gent quan li dius. De memòria. Vull que tothom parteixi de baix de tot i ja ho farem pujar. Potser, si no pot ser vol dir que no m’he/s’ha perdut re. En sentit invers és decebedor. I frustrant.
Molt agraït -de veritat- pel consell.