Viure

Tot ha de passar a l’hora i a l’últim moment, hòstia. Ja tenia l’original del paper de
la Vall d’Hebron preparat per passar demà el tribunal inquisitorial que m’ha de declarar joquèsé. Era sobre la taula. Ja no hi és. Divendres va passar la dona de fer feines. Potser hi està implicada o l’ha vist o l’ha amagat. No contesta al mòbil clar. I també clar ho he descobert 2 minuts abans que vinguessin a recollir aquells dos. La ex ha arribat quan em pujava  per les parets. I jo anar dient: “però és que ja és fosc i m’hi veig fatal, no trobo re”. Hòstia.Només puc presentar dos elements al meu favor: la fotocòpia d’un paper oficial (en anglès, per passar la medicació a les fronteres) i jo mateix. Els hi puc fer (…) la vertical. Collons, tu.

Aquesta entrada fou publicada el Diumenge, 25/11/2007 (11:25) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.