Mort/carinyo
He llegit en diagonal (em feia por, confesso) una entrevista a
la Luz Casal, salvada del càncer per la ciència. Algunes coses m’han agradat: “no tinc por a la mort”. I, pensant, crec que jo tampoc. Tindria una enorme tristor de no veurel’s créixer i tots els tòpics, i de més coses, però por no, crec, però només ho crec. I que quan estàs fotut necessites allò que en castellà es diu cariño. I això és absolutament, òbviament cert. A mi m’ha faltat –i em falta- això també és indubtable. I no és el conte de la llagrimeta, estic fent un retrat.