Güiquen
Ho confesso: em maten aquests caps de setmana però, com tot, tenen coses bones: estic moltes hores amb ells. Per mi és bo. Del que no estic tan segur és si per ells també.A veure, no els mimo, però exigeixo (us heu posat les sabatilles? Alba, acaba’t la carn, Adam què hi fots mirant la tele tan aviat? Etcetc Com tothom, suposo)Demà tinc un dia afortunat. L’Adam juga a bàsquet però afortunadament a la seva escola (al carrer de sobre), o sia que no cal portar-lo enlloc. Aviat no podré. Ara que s’acaba una black setmana (fotimer de metges, etc) em vendré el cotxe, si trobo comprador, clar.Després del partit –que és tard- els convido a dinar al Marina, lloc conegut per no massa gent (…) Guanyarem?