Matí
Hi ha matins que els haurien de prohibir. A les 5 m’he llevat ja no sé perquè. Ha estat incorporar-me i el llit: crac. Crec que s’han trencat dues potes. Atabalat i palpant, he arribat a la cafetera. Ai no, primer suc de llimona. I els milions de pastilles (a les habituals s’hi han d’afegir les noves del dentista). M’he quedat assentat al menjador igual com fa temps, quan l’interferon. Intentant descobrir qui era jo. 10 minuts i va, miro missatges. Hosti, un d’inesperat, que no he acabat d’entendre, encara no sé si em fotien bronca. Els dies que comencen així fan mal fario, no?
Després a la feina: descobrir que hi havia la Maria a la meva taula/ordinador. “Què hi fots aquí tan aviat?” Hem esmorzat junts quan han obert el bar. I ja em fa pànic tornar a començar el circuit diabòlic de trobar els infos dels últims dies, minutar etc. El circuit és: redacció, Documentació, Arxiu i el més resultón: buscar per sobre les taules a veure si… I torna a començar. La cinta sempre la té qui no l’hauria de tenir i no és mai on hauria de ser.
I aquesta tarda tinc la segona sessió de para-medecina d’aquella, però a Granollers. Espero que sigui fàcil fer Granollers-Mataró en transport públic. Res més? Una amenaça de bomba amb evaquació estaria xuli.