Sí, ministra
Em fa mal tot. Ha estat una tarda intensa. El cotxe m’ha deixat a Granollers i he fet la segona visita a l’osteòpata. No entenc gaire bé de què va, però és enormement agradable. Tot i que et descordi els pantalons (que penses “ara ara”) és una cosa molt poc sessuà. I parles molt i escoltes molt, i et fan una espècie de llarg massatge que no és muscular, no. Amb franquesa, no recordo el que m’ha dit
la Leonor (sí, una cosa, que encara no m’”ho” he tret tot, i ha arribat a la conclusió potinejant-me, clar que no costa gaire arribar a aquesta conclusió.) Enfí, confesso la meva ignorància i continuo pensant que “osteopatia” sona fatal. I més coses, però de moment no en parlaré. Puc equivocar-me. No, no li he dit per anar a sopar, però no em faria re. “I tot ho toques igual de bé, de suau?” Calla guarro.Però hi ha hagut més coses. Tornaré a fer repos… El primer, amb
una ministra de convidada, d’aquí a 15 dies. Un altre petit triomf, també personal, també intransferible. Segoms com, em sento un conillet d’índies.