Gaspar
En Gaspar és el meu dentista. És car però ho fa bé.
Crec, vaja. El més important: no fa mal.
Ahir em va treure el segon queixal condemnat. El
primer va morir fa uns mesos. Puc afirmar que el
divorci m’ha costat dos queixals.
Fa angúnia quan estira fort i no sé què li passa amb
l’arrel i sents aquella remor mòrbida i a tu no et fa
mal per l’anestèsia, però estàs allà estirat, boca
oberta, i ni la infermera ni el dentista no fan cara
de re, però és que la porten tapada, com si fos una
operació de veritat, i tu tens ganes de demanar també
una mascareta, i que entri el següent, que et deixin
marxar. El queixal ja els hi regales.
Sóc tan poc sofert.