Gos fugitiu
Sí, té raó. “Color-gos-com-fuig” deu ser l’expressió més precisa, és a dir absolutament imprecís pel color dels seus ulls. Però jo hagués dit una espècie de verd. Potser verd-com-fuig.
Sí, una vegada més és que no. Al final t’hi acostumes, no tens altra solució. Pots precisar les sensacions: decepció, però alleujament; ràbia, però depressió; sensació d’injustícia, però tranquil.litat d’esperit; fa mal, però fa bé. No em quedo ni amb la primera ni amb la segona part d’aquestes equacions, les dues m’expressen, però sento decepció i ràbia i sensació d’injustícia i que fa mal. Però també alleujament i tranquil.litat d’esperit i sensació de que la decisió que han pres per mi fa bé. I que fa mal. “No crec que em pugui enamorar de tu” deu ser la frase més dura que et puguin dir/escriure.
Puc maleir les meves circumstàncies, ho he fet molts cops. Però només em queda continuar tirant, clar. Agrair la sinceritat i el cafè al que sembla que em convidaran. Ah, pago jo? Cony. Un plaer.