Calces
M’he trobat amb l’amor als morros. O amb el desamor, de fet, en forma de missatge. Molt correcte i carinyós fins o tot, això sí. Un cop més m’han engegat. El missatge deia no gràcies. I ni tan sols li havia tret les calces.
La vegada anterior em van dir allò de “ja no t’estimo com abans i t’he estimat molt moltíssim”. Ara ja tan me fot. Era una frase falsa, però en el seu moment va picar molt moltíssim. Crec que m’agradaria no tornar a enamorar-me. Els llagostins i els escarabats tenen la vida més senzilla. No sé pas ben bé què es perden.
19 de Novembre, 2007 - 14:06
Totes les frases són com els aliments: tenen data de caducitat, és a dir, quan es diuen tenen un valor i un gust exquisit, però amb el temps el seu valor/preu/qualitat es fa malbé. I en el camp de les relacions amoroses, les dates de caducitat a vegades són massa curtes. Només cal remenar bé al fons del prestatge del supermercat per trobar el producte amb la data més llarga…
19 de Novembre, 2007 - 14:08
Per cert, trobo perfecte el nom del teu bloc!
19 de Novembre, 2007 - 14:25
El problema és quan el producte és bo, però està mal envasat.
I viure és un terme prou universal i entenedor. Tots ho volem.
Gràcies pel comentari.