Viure

And fire in the sky. No els he vist mai sencers i junts. Els Deep Purple van ser els mites de la meva adolescència. Ara, els que encara són vius, deuen estar molt cascats. Tenen pàg web, al.lucina, o sia que encara són negoci.  Molt de porro, molta coca etcetc. L’Smoke on the Water, l’himne generacional, el vaig sentir per última vegada en directe, amb una banda de plàstic/mercenaris al voltant del cantant, crec que l’Ian Pace. Sonaven de collons. Es van limitar a repetir la gravació més popular, però sonaven de mort. La pregunta: perquè el cantant havia d’anar amb malles (negres, crec)? Ajustades, o sia passejant el paquet a l’escenari. Saber envellir és un mèrit.

Et lleves al matí i estàs de puta mare. Ànims elevats, no em fa mal re (com quasi sempre), m’hi guipo igual de malament (com sempre) i, com sempre, ho atribueixes, clar. Aquest matí ho he atribuit al consell que em va donar l’Ivan l’altre dia, i que he seguit fidelment aquesta setmana: una llimona espremuda en dejú. He hagut de canviar el meu timetable matinal, però és suportable. És un autèntic consell de iaia espavilada i potser m’ho faig jo, però diria que funciona.

I avui em toca psico i avui l’acomiado, crec. Li diré que estic millor (i és cert) i que confio en continuar millorant. Sé que li sabrà greu, sobretot pels calés que deixarà d’ingressar i perquè es fa un tip de riure amb mi, però jo estic content, perquè la psicoteràpia me la faré jo solo-Manolo i deixaré de pagar una pasta, que m’anirà molt bé.

M’he escoltat mitja hora del tarot que em van tirar, i diu coses importants, algunes de les quals ja em va dir gent a la què “tarot” els pot sonar a marca de calces o de conyac, o sia que són en certa manera de sentit comú. Per exemple: “estima’t”. No és una frase en sentit egòlatra, és pur sentit comú. Si t’estimes, és més fàcil que algú t’estimi a tu. Ningú estimarà algú que se sent i actua com una “mierda pinchá en un palo”.

La segona afirmació és més inquietant, i tampoc té una relació directa amb la lectura de cartes: “tot això (i entenc que inclou la malaltia) no t’està passant perquè sí”. O sia, i això podria ser una revolució mèdica, l’em és psicosomàtica!?? Se’m va manifestar com a reacció a un mal pas? Si repasso el moment de l’aparició de símptomes, em surten coincidències inquietants, sí.

De fa bastants anys, els ocells tropicals aquells estan concentrats en un parell de palmeres del passeig marítim, a prop d’aquí. Ara, no. Ja són aquí. Pel soroll, una colònia de bastants s’ha instal.lat a la plaça d’aquí al davant. No els veig per les branques, però els sento. I són un escàndol.

El primer que va deixar anar aquella cotorra que va comprar a les Rambles a Bcn devia pensar que li feia un favor. I, efectivament, entre buscar-te la vida en una ciutat desconeguda i la mort, la cotorra es va alegrar de la decisió que havien pres per ella. I es va trobar un cotorro, també com ella amb moltes ganes de follar. I van tenir cotorrets, molt monos. I va aparèixer una tercera cotorra que també es va tirar el mascle. Fins aquí, era una història bonica, quasi humana, amb infidelitats i tot allò. Però el cotorro… (A continuar)

Els haurien de prohibir. A qualsevol que posés en marxa un blacandequer a qualsevol hora se li hauria d’aplicar el codi penal, o millor, la llei anti-terrorista. No hi ha excuses que valguin, ni atenuants. Només tota la duresa de la llei.A Màlaga, potser a més llocs, a la màquina de fer forats en diuen “guarrito”, no sé perquè. Entenc les connotacions sexuals que deu tenir el fet de penetrar amb un guarrito una superfície llisa i “verge”. Però mira, que se la casquin, tu.

Puc fer veure que no, però no puc evitar estar sorprès, sincerament. Un va néixer al Mediterrani i al segle passat, però l’electrònica m’al.lucina, de veritat. En minuts he rebut resposta d’en Barry des d’Irlanda a un missatge que enviava jo. “Good to hear from you”, diu. I t’enteres que l’Eugene es casa a Escòcia, que (conya marinera) Aer Lingus es torna a posar en vaga…En definitiva, l’electrònica ens farà més lliures. Sempre que tinguem accés a la xarxa. I contractem una connexió de banda ampla. I anem amb compte amb les ofertes enganyoses. I paguem puntualment els rebuts. I…

Tinc la cinta de la meva lectura de tarot aquí sobre. No és fàcil escoltar-la, perquè és en cassette i d’aquests màquines només en tinc al cotxe. I és llarg, quasi una hora, o sia que els hauria de deixar sols molta estona. És a dir, que em tornaré a esperar una altra setmana que estigui sol.Què en recordo? De dolent, problemes de coll (?). La resta, és tot bo. O sia, dona/es, calés, feina ok, etc.No m’ho crec gaire, però confesso que una mica sí. O potser són ganes boges de rebre notícies bones. Som tots uns ingenus fàcils d’enganyar. De moment, s’ha complert una part petita i lateral del que recordo, és cert, però crec que potser s’hagués complert igual.Sí, ja ho sé, és fugir de la ciència per caure a les brases.

Són tan inesgotables ells com fàcilment exhaurible jo. I m’esgoten, clar. Crec que els donem massa lactis i confleics i clar, tenen tota l’energia del món. I la gasten sense manies. Fa temps, vaig escriure el post “Alba, baixa de la làmpara!”. Amb el títol parodiava, clar, però no exagerava pas moltíssim, només una mica, per fer gràcia. La realitat s’hi assembla bastant. I clar, tenen les Frases Genials que et fan perdonar la seva darrera tonteria. “Vaaal, però no ho facis més, eh?”. La resposta sempre comença igual. “És que…”. Són petits minitúrmix amb potetes, però són adorables.

Tens èpoques brillants a la vida. La meva última és quan van coincidir tot de coses bones: havia acabat contracte a la ràdio (n’estava cansat, ja no hi havia re de nou), estava a l’atur, em vaig muntar pel meu compte (em vaig fer empresari de mi mateix, no em vaig muntar comitè d’empresa, m’entenia bé), feia col.laboracions, traduccions, edicions i de corresponsal d’un diari francès! Em va entrevistar la BBC World! (a mi! De veritat, ni jo m’ho creia, però fins i tot ho van emetre), i el TSJC va ordenar a la tele que em readmetés. Una passada, un aluvió de bones notícies en poques setmanes, una voràgine de felicitat. I els nens continuaven amb el seu bilingüisme actiu, potenciat per la marxa de tots plegats cap a Màlaga.

Tenint en compte el moviment pendular de la vida, com a conseqüència el retorn dolorós va ser seguit per la malaltia i el divorci, o sia que ara torna a tocar cosa bona. Oi?

Sé (o crec saber) que puc ser encantador, quasi seductor, com molta gent, segur. Si les circumstàncies m’ho permeten, si passa una cosa semblant al que jo voldria que passés, si em ve de gust, si em deixen, si no se’m posen de cul, si no noto enemistat apriorística, si m’escolten, si m’entenen, si em sento  estimat, no admirat, estimat. I hi ha moltes maneres d’estimar, molts graus. Però si passa tot això, t’estimo.