Tonto
I et poses tontament content quan apareix algú que et cau bé i que donaves per desaparegut a causa de… és iguà, potser t’equivocaves. Les vies electròniques et donen moltes decepcions, però també alegries inesperades. Tontes, sí, metafísiques, siguem realistes, perquè no pots repartir petons ni abraçades, però alegries en definitiva. Sobretot en dies que han començat en gris i s’han anat enfosquint. (M’han canviat l’off, el dire m’ha tret la veu, m’he passat 2 (dues) hores buscant unes cintes que eren sobre una taula, tornant m’han posat l’smoke on the water…) Però una reaparició tapa una desaparició.
I no, no plourà.