Metge
“Jo, a la meva dona o als meus pares no els hi recomanaria”. M’ho acaba de dir un metge oficial de
la Vall d’Hebron sobre el tractament extraoficial que estic seguint. Veredicte mèdic després del reconeixement: estic igual que fa sis mesos, a l’anterior visita. “Millor en algo?” “No, igual”, la qual cosa és bona notícia, perquè vol dir que no estic pitjor.Però l’”antiga escola d’infermeria”, on passem visita els pringats, queda lluny de tot, i fa pujada. A la recepcionista ja li caic bé, però això no em salvaria de re, em temo. El metge m’ha fet fer el que per mi són piruetes (caminar enganxant un peu a l’altre, etc), m’ha picat amb el martellet, m’ha fet tancar els ulls amb els peus junts …(veus, això fa un temps sí que anava pitjor). Però no m’ha demanat una recomanació de restaurants o de guarderies de Mataró.La sala d’espera és… una altra pel.lícula. No, no m’hi entretinc.Potser hauria de convidar la recepcionista a un cafè.