Viure

Ahir i avui han estat dos dies grossos. M’han empès a fer una cosa important (gràcies, Mònica, les casualitats venen soles, cert. No et vaig buscar, et vaig trobar). I ni hi pensava, ni ho tenia al cap. M’he apuntat com a tripulant en una web de velers. Fa molts anys que no navego (no per internet, no) i crec que em pot fer bé. No penso en la frase que em va acabar de decidir (“el mar ho cura tot”), no sóc ingenu, però si cap patró em vol, pot ser un nou repte per mi, un altre. Vull notar el vent, i caçar escotes, i hissar veles, i traslutxar. I deixar que el garbí em llepi. Vull cenyir a rabiar.

Aquesta entrada fou publicada el Dijous, 25/10/2007 (11:54) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.