A rabiar

Ahir i avui han estat dos dies grossos. M’han empès a fer una cosa important (gràcies, Mònica, les casualitats venen soles, cert. No et vaig buscar, et vaig trobar). I ni hi pensava, ni ho tenia al cap. M’he apuntat com a tripulant en una web de velers. Fa molts anys que no navego (no per internet, no) i crec que em pot fer bé. No penso en la frase que em va acabar de decidir (“el mar ho cura tot”), no sóc ingenu, però si cap patró em vol, pot ser un nou repte per mi, un altre. Vull notar el vent, i caçar escotes, i hissar veles, i traslutxar. I deixar que el garbí em llepi. Vull cenyir a rabiar.

2 comentaris a l'entrada “A rabiar”

  1. Carme Rosanas ha dit:

    Doncs espero que tinguis sort i que puguis deixar-te omplir de mar i de cel i de sol i de sal … be´ i de veles també.

  2. betmataro ha dit:

    És l’objectiu. A veure si algú pica.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image