magrejat
Es diu osteopatia i és la meva darrera adquisició, fracassada l’acupuntura i la homeopatia. Ahir vaig fer-ne la primera sessió. Va ser molt agradable, no fa gens de mal ni res. Clar que aquesta és la “osteopatía no sé què no sé què cel.lular”; l’altra no sé com es diu i deu ser diferent, suposo. Va acabar sent un nou model de psicoteràpia sense psico. Magrejant-me, la osteòpata va arribar a la conclusió que la mort del meu pare (inesperada, a l’estranger, fa almenys 5 anys) té molt a veure amb el meu estat. No m’acaba de quadrar el calendari però vaja.
Em va advertir que l’endemà, o sia avui, estaria cansat. I no. Cansat -molt- ho estava ahir al vespre, però aquest matí estava bé. El llarg magreig huria de fer que blablabla, i de moment només he notat una millora de l’ànim. Però vaja, em donaré temps.