Viure

Tres (o quatre?) dies sense afaitar-me m’han donat una sorpresa. No pas agradable. A mig matí, al lavabo de la feina m’ha semblat que… al mirall… Ja fora li he preguntat a
la Carme (hi ha confi) baixet: “tinc alguns cabells blancs a la barba?” Ha fet veure que se sorprenia per la pregunta i que s’hi fixava i la resposta ha estat contundent: “sí”. Jo que pensava que m’havia lliurat –de moment- de la blanquejada general, i fardava de cabellera fosca. Pues va a ser que no. Signe dels temps? No, signe del temps. M’hauré d’afaitar cada dia.

Aquesta entrada fou publicada el Dilluns, 22/10/2007 (12:12) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.