Esperar
Avui he decidit fer un tomb radical en l’estratègia de buscar dona (sí, sona fatal, però és així, es digui nòvia, xicota o nena) i no faré re, o quasi re. Perquè? Perquè m’he sentit culpable, ridícul, gilipolles i etc.
La I m’ha cantat la canya pel post que vaig escriure al bloc (l’havia avisat que s’ho mirés). Mentre m’ho deia, no recordava què havia escrit, francament, però davant la seva exuberància verbal i força rabiosa, he arribat a la conclusió que devia haver escrit un post… diguem-ne poc escaient, potser obscè i tot. Quan m’ha dit que l’havia llegit amb el seu nòvio al costat he tingut ganes de fondre’m. Sí, no sabia que tenia nòvio. Ingenu de mi. Òbviament, si és maca, acostuma a tenir nòvio.
Quan he arribat a casa, el primer que he fet ha estat buscar-ho, clar, amb la intenció de flagelar-me pels meus pecats d’incontinència verbal. Dons només deia que té els ulls bonics. I és veritat. No havia dit re de X o de X o de X. Només ulls.Ho lamento pel nòvio, llegint el missatge d’un altre dirigit a la seva nena. Em sap greu. He pecat d’ingenu assedegat, de gilipolles, vaja. I he decidit fer cas a molta gent i esperar. Simplement esperar.
19 de Octubre, 2007 - 15:12
Crec que adoptes l’estratègia correcta. Espera, sigues tu mateix amb els demés i, sobretot, amb les demés, i deixa que el temps faci la resta.
Poder no sóc qui per donar-te consell, o no tinc prou experiència, però crec que a les dones ens agrada més això que un noi llençat.
20 de Octubre, 2007 - 3:29
El titular podria ser:
Ninyata 20 anys dóna consell a adult de 45 sobre l’estratègia amorosa que ha de seguir
Subtítol:
El tio diu que li farà cas
Tu, niyata/encantadora Arual, els teus consells seran seguits. Ho dic perquè el pes dels aconteixements i del que em passa pel cap ho fan inevitable.
Agraït
bet
20 de Octubre, 2007 - 15:46
Ostres! Com són la gent… jo que em pensava als meus 55 que a tothom li agradava i es podia dir si tenia uns ulls bonics. Potser sóc d’una altra època, ja, i això avui en dia ja no s’estila. No ho sé, però m’agrada més que es pugui dir. Malgrat tot no t’ho prenguis pas massa al peu de la lletra això d’esperar. Improvisa, segons el moment i escolta’t a tu mateix.
carme
21 de Octubre, 2007 - 6:44
No, no ets d’una altra època. Dir que algú té els ulls bonics és perpetu, sobretot si és veritat. Amb la I va ser una espècie de malentès potenciat per la meva ignorància culpable de què cony devia haver escrit. I sí, m’espero, però amb les orelles una mica aixecades.