De PM
Et lleves al matí i estàs de puta mare. Ànims elevats, no em fa mal re (com quasi sempre), m’hi guipo igual de malament (com sempre) i, com sempre, ho atribueixes, clar. Aquest matí ho he atribuit al consell que em va donar l’Ivan l’altre dia, i que he seguit fidelment aquesta setmana: una llimona espremuda en dejú. He hagut de canviar el meu timetable matinal, però és suportable. És un autèntic consell de iaia espavilada i potser m’ho faig jo, però diria que funciona.
I avui em toca psico i avui l’acomiado, crec. Li diré que estic millor (i és cert) i que confio en continuar millorant. Sé que li sabrà greu, sobretot pels calés que deixarà d’ingressar i perquè es fa un tip de riure amb mi, però jo estic content, perquè la psicoteràpia me la faré jo solo-Manolo i deixaré de pagar una pasta, que m’anirà molt bé.
16 de Octubre, 2007 - 15:37
Doncs enhorabona!
No et pensis les psicos, sovint, ja sé, ja sé, no tothom és igual i n’hi ha de més pesseteros, doncs estem contentes quan algú està bé i no ens necessita. Malgrat els diners. No puc evitar-ho, estic contenta.
Carme
17 de Octubre, 2007 - 7:05
Ui, potser he anat molt depressa (o tinc moltes ganes d’estar millor), però el cert és que ahir vaig fer un monòleg triomfalista a la psico sobre qui sóc d’on vinc on vaig.
Així que ets del sector psico, tu?
17 de Octubre, 2007 - 15:18
Doncs sí, pensava que m’havia explicat aquell dia que em preguntaves per la meva feina, el meu xollo, o el meu tràfic de què? perquè et vaig dir que tenia alguns matins lliures 2 o 3 a la setmana… Ho vaig dir d’una manera que no es devia entendre. Sóc psico i en faig.