Mataró tropical
De fa bastants anys, els ocells tropicals aquells estan concentrats en un parell de palmeres del passeig marítim, a prop d’aquí. Ara, no. Ja són aquí. Pel soroll, una colònia de bastants s’ha instal.lat a la plaça d’aquí al davant. No els veig per les branques, però els sento. I són un escàndol.
El primer que va deixar anar aquella cotorra que va comprar a les Rambles a Bcn devia pensar que li feia un favor. I, efectivament, entre buscar-te la vida en una ciutat desconeguda i la mort, la cotorra es va alegrar de la decisió que havien pres per ella. I es va trobar un cotorro, també com ella amb moltes ganes de follar. I van tenir cotorrets, molt monos. I va aparèixer una tercera cotorra que també es va tirar el mascle. Fins aquí, era una història bonica, quasi humana, amb infidelitats i tot allò. Però el cotorro… (A continuar)
14 de Octubre, 2007 - 10:25
Gairebé prefereixo el blacandequer, per horrorós que sigui… mai no dura tant. Les cotorres (jo no les pateixo, afortunadament) quan les he sentit en alguns llocs, són d’una costància que desmunta.
Ah! I gràcies per passar-te pel meu bloc! Sempre m’agrada tenir convidats.
Carme
14 de Octubre, 2007 - 13:11
Pasaba por tu blog he visto lú y me he dicho…
I els ocells deuen haver marxat a tocar els collons en algun altre lloc. O estan mirant la tele.