Tarot revisited
Tinc la cinta de la meva lectura de tarot aquí sobre. No és fàcil escoltar-la, perquè és en cassette i d’aquests màquines només en tinc al cotxe. I és llarg, quasi una hora, o sia que els hauria de deixar sols molta estona. És a dir, que em tornaré a esperar una altra setmana que estigui sol.Què en recordo? De dolent, problemes de coll (?). La resta, és tot bo. O sia, dona/es, calés, feina ok, etc.No m’ho crec gaire, però confesso que una mica sí. O potser són ganes boges de rebre notícies bones. Som tots uns ingenus fàcils d’enganyar. De moment, s’ha complert una part petita i lateral del que recordo, és cert, però crec que potser s’hagués complert igual.Sí, ja ho sé, és fugir de la ciència per caure a les brases.
13 de Octubre, 2007 - 7:50
Tots necessitem creure en alguna cosa.
El que no he cregut mai és en pagar per a que em tirin les cartes, vaig comprar-me un Tarot i si a cas ja practicaré per a tirar-me-les jo.
13 de Octubre, 2007 - 10:50
Tothom té els seus vicis. A mi m’agrada… a ella li agrada… El tarot, quan t’has fet el test de, posem, intolerància alimentària, és un detall.