Viure

Tens èpoques brillants a la vida. La meva última és quan van coincidir tot de coses bones: havia acabat contracte a la ràdio (n’estava cansat, ja no hi havia re de nou), estava a l’atur, em vaig muntar pel meu compte (em vaig fer empresari de mi mateix, no em vaig muntar comitè d’empresa, m’entenia bé), feia col.laboracions, traduccions, edicions i de corresponsal d’un diari francès! Em va entrevistar la BBC World! (a mi! De veritat, ni jo m’ho creia, però fins i tot ho van emetre), i el TSJC va ordenar a la tele que em readmetés. Una passada, un aluvió de bones notícies en poques setmanes, una voràgine de felicitat. I els nens continuaven amb el seu bilingüisme actiu, potenciat per la marxa de tots plegats cap a Màlaga.

Tenint en compte el moviment pendular de la vida, com a conseqüència el retorn dolorós va ser seguit per la malaltia i el divorci, o sia que ara torna a tocar cosa bona. Oi?

Aquesta entrada fou publicada el Divendres, 12/10/2007 (00:11) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.