Si…
Sé (o crec saber) que puc ser encantador, quasi seductor, com molta gent, segur. Si les circumstàncies m’ho permeten, si passa una cosa semblant al que jo voldria que passés, si em ve de gust, si em deixen, si no se’m posen de cul, si no noto enemistat apriorística, si m’escolten, si m’entenen, si em sento estimat, no admirat, estimat. I hi ha moltes maneres d’estimar, molts graus. Però si passa tot això, t’estimo.
11 de Octubre, 2007 - 15:39
I jo crec que el millor de tot (del fet que hi hagi molts graus d’estimació… ) és poder-los experimentar quasi tots… I buscar la distància adequada amb cadascuna de les persones que corresponen als diferents graus. No sé si per tothom, però al menys per a mi és important. A vegades calen reajustos, però fins im tot així val la pena.
Carme