Un camí llarg i ventós
Estan mirant dibuixos i jo m’espero per fer el sopar. O sia, se’m relaxa el cervell i penso, repasso.
Malaltia: progressos petits però progressos, quan segons la doctrina mèdica oficial no és possible. Obert a novetats. Dimarts en faig una. A mig termini, bones perspectives. No hi puc fer gran cosa.
Parella. Petits progressos també, minúsculs diria. Tot i que la resurrecció de
la MGi m’ha animat, francament. Em cau bé, aquesta tia, tan seriosa que sembla. No em contesta missatges, clar. Puc intentar fer-ho millor però no, no hi puc fer gran cosa, mai he funcionat com a lligon. M’entrebanco en el pitjor moment, em lio amb les tanques dels sostenidors… M’insisteixo: passo de buscar bolets i espero que els bolets em trobin a mi.
Calés. No hauria de patir (…), almenys de moment.
Feina. Íd + fer-ho bé, amb les meves limitacions, però bé.
Conclusió: algú potser diu que ho estic fent bé tot plegat. Que sí, una long and winding road.