Viure

Em va passar a
la Vall d’Hebron, on em van diagnosticar. “Ufff…! Diagnosticats d’em que la seva parella es divorcia!…” I la infermera feia així amb les mans, sacsejant-les amunt i avall, però no per això deixava anar ni l’agulla (seva) ni la vena (meva). Volia dir, evidentment, que això passa molt sovint, que el meu no era un cas únic i per ensenyar. No li vaig donar massa importància en aquell moment. Em va semblar un comentari quasi-morbós d’una infermera que veu moltes coses i sent molta gent que plora. I jo estava massa atabalat per tot plegat. La imatge de tant en tant em torna però no és fins fa relativament poc que l’he entesa, l’he compresa, l’he assumida, l’he somatitzada, m’he empassat la història.

I perquè hi penso a dos dies de veure’m amb
la Montsegirona? Potser per no parlar-n’hi, no inflar-li el cap, em cau prou bé.

I a partir d’ara parlaré del govern.

Aquesta entrada fou publicada el Divendres, 21/09/2007 (14:26) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.