Ai perdó perdó
El cambrer repetia “no pasa ná”. Clar, què podia dir? Un client –aquell que anava sol- s’aixeca, va al lavabo i torna a la taula (les tallarines a la marinera avui no estaven molt bé). I quan passa per davant dels dos cambrers que s’esperen al passadís (però l’amanida de favetes psí), es tira als braços del jovenet. “Ai perdó perdó” deia el client. “No pasa ná”, li contestava el cambrer descol.locat: però si aquell tio no semblava que anés pet, i només ha begut mitja ampolla petita, pensa. El client no ha grapejat el cambrer ni li ha demanat per sortir. Tot s’ha mantingut en el millor gust possible. El cambrer no ho sap, però acaba de presenciar un episodi d’atàxia potenciada per mitja ampolla petita de vi de la casa. No em passarà un cap de setmana amb la cambrera mona que tenen, no…