Kiko
Tu me estás queriendo a mi
Un 15 por ciento menos
No me lo niegues
Con el coste de la vida
Lo nuestro se está quedando en ná
Els poetes urbans tenen això. Són rastrers i vulgars i simples, però a vegades són bons.
Es tan dulce tu lápiz de labios Dime a, dime b, dime bésame
Échale asuquita en el café
No l’he vist mai en directe. No només sembla bon tio, fins i tot diria que ho és. Catalano-andalús, crec. Supervivent suposo.
Está muy bien eso del cariño Pero no me des un dulce como a un niño
Te estoy hablando de respeto
En Kiko Veneno m’humiteja els ulls, no ho puc evitar. Per rastrer, per vulgar, per simple. Per dir veritats i desigs com temples.