Garbí
He llegit aquella història del Dominical/País que venia a dir que l’atzar pot acabar sent bo o dolent independentment del que sembli en un primer moment. Mala suerte? Buena suerte? Quién sabe? I repasso si el que en un primer moment em va semblar terrorífic –o sia que em va provocar més que por, terror- m’ha suposat alguna cosa bona. No la sé veure, a part de la òbvia, la que ja sabia: que estimo encara més bojament alguns dels que estimava abans, i que n’hi ha que els he perdut pel camí i els rebutjo. I això també. És bona sort? Mala sort? Això ho tinc clar, bona sort. Fa molts anys que penso que és a les situacions extremes quan es posa tot a prova. Quan bufa garbí és tot fàcil i previsible. Jo estic en plena llevantada. Ara, amainarà i s’aixecarà un SSW (?) que permet cenyir sense empipar.