Ratatouille
I neteges i tornes a netejar l’inefable ratolí, a no confondre amb el Ratatouille (per cert, bona peli infantil, per un cop). Treus totes les peluses que no saps com hi han anat a parar, bufes, fas servir bastonets de les orelles, palillos i de tot. I quan ho tornes a provar, arribes a la conclusió que ja és net, si el seu comportament és erràtic és per les piles (és inalàmbric). Et passeges tot el dia amb una de mostra a la butxaca, però quan passes per algun dels estranys llocs on venen piles un diumenge, no te’n recordes. Mires al “calaix aquell” i… en trobes una capsa sencera plena! Són de la mida que cal? Sí!! Estan carregades? Sí!!! Ja torno a tenir ratatouille.I aquells dos ja són al llit, amb l’Adam parlant despert i l’Alba a punt d’adormir-se. Estan cansats, mirar el cine cansa molt… Tornant (els hi he portat amb cotxe!) m’han fet
La Pregunta. “Però perquè us vau separar, mamá i tu?” La resposta, un altre dia.