bright
Podria escriure un “Puta 2” amb les últimes novetats, i el dedicaria a l’@ngels (sense ànim de ser ofensiu, no cardem), però no. Prefereixo centrar-me en el que encara no conec i tinc unes ganes boges de veure d’a prop. Existeix la felicitat? Està al meu abast? Hi tinc dret? Una de les coses que li pensava dir avui a la psico és que tinc la sensació, només la sensació, que el meu pessimisme existencial habitual –un pessimisme sorneguer i mofeta, estil Pla- pot estar mutant en un optimisme sense fonament. Val, sí, avui em sembla que veia millor al llit les lletres del conte que he llegit a aquell parell- Val, sí, avui estic cansat, però no fet absoluta merda. Val, sí, ja no m’ha botat tan el cor quan ella ha trucat des de Bèlgica per dir bonanit a aquest parell. Val, sí, m’ha agradat que en Manel m’escoltés, tot i les innombrables interrupcions del seu fill petit. Val, sí, m’ha agradat el gest de
la Susi fregant-me l’esquena al acomiadar-se, a
la Muralla.
Val, sí, buscaré el bright side of life. M’asseguren que hi és. Però hi ha tant d’ingenu…