Còrdova vs Graná
Còrdova m’agrada més que Granada, i no sóc en absolut un expert en capitals andaluses, però Graná està molt sobat i tot plegat acaba semblant un decorat. Havien de venir els anglesos (com es diu el de “Cuentos de la Alhambra”?, això en Washington Irving, visca intenné) per explicar-nos lo bé que ho hem deixat tot.
Graná és bonica, no hi ha dubte, però Còrdova és real. La mesquita (catedral cristiana!?) em va recordar molt la mesquita de Cayrouan, crec, a Tunísia. En la seva estructura. L’interior és irrepetible. Els arquitectes devien ser cosins.
Crec que va ser a Còrdova on vaig cometre l’error. “Va, Adam, sortim” (nen agafat per l’espatlla). I no era l’Adam, m’havia equivocat de nen i ja me n’emportava un altre. Nen espantat, pares rient i jo avergonyit.
29 de Juliol, 2007 - 5:34
M’has fet recordar una vegada que jo em vaig equivocar de pare. És curiuós però no hi havia pensat mai més 5 o 6 anys o 7 (jo què sé!)
i m’agafo de lamà d’un pare que no era el meu. Pares veritables i equivocats rient i jo moooolt avergonyida.
Carme