Focs (off)
Sopat amb ma mare a
la Rambla. Després de parlar-hi, una vegada més no entenc com vaig sortir jo. (Continuo explicant només en privat.)Avui són els focs, o sia la majoria dels 120.000 habitants d’aquest poble són al passeig marítim, aquí al costat. Quan ho he vist tot ple a les 10 he vist la meva. “Mama, no es pot seure, me’n vaig a casa meva” (a prop). Ella s’hi ha quedat, afortunadament. Provaré de veure els focs des del balcó i quan s’acabin baixaré al “Sarau”, una gran quantitat de música, ball, etc al passeig marítim. El que els polítics en diuen “una aposta per blabla”. Potser trobo/veig algú.Em resulta molt dur fer moltes coses amb ma mare (parlar-hi, per exemple), però quasi dolorós caminar al seu costat. Entre el seu caminar d’obesa coixa i el meu caminar deambulant, devem fer plorar.He fabulat el que li he dit un parell de vegades en conya a la psico: que a Cobh coneixia una pèl-roja, pigada i amb les tetes grans, que sàpiga una mica de castellà. I que me l’emportava a Mataró i li ensenyava català entre altres coses. Ei, que somiar despert és barat. Només gastes connexions neuronals, i es recuperen soles.