?
Ho dic baixet i ho penso encara més baix. La carambola d’ahir amb el dni/passaport és un signe? Bo? Els romans observaven el vol de les orenetes o les vísceres d’animals per llegir el futur (l’Astèrix en fa bones referències). Que ahir, inesperadament, em trobés amb un tros de vida solucionat és una excepció puntual dins d’un recorregut vital catastròfic en els darrers temps que no canviarà re? O és un símptoma de que les coses comencen a anar bé? O no és cap de les dues coses sinó tot el contrari?
No, em nego a formular desitjos i expressar anhels. Ja fa temps que vaig decidir deixar-me anar.
Acabo de parlar amb ells (m’ha costat innombrables trucades a molts mòbils) i l’Alba només volia penjar (”buenu, adéééu…”). Tenen cuques per marxar, avui es veu que tornen a Nerja.
M’ha vingut una mena de por per marxar. Hi haurà merdé al Prat? Es marejaran a l’avió? S’enyoraran de sa mare? Els entendran? Es faran entendre? Tindré algun inexplicable iuiu de salut? Estic tenint una merda de Santes, però una cosa està clara: Irlanda no tornarà a ser el mateix quan haguem marxat.
A més, avui estic una mica diplòpic i especialment atàxic. Toma palabros. Gran dia.