Viure

És com en diuen a Màlaga quan tens molta sort (o quan en tens poca? No me’n recordo). És igual, avui he tingut molta sort. Ahir vaig descobrir espantat que tenia el dni caducat i això, en un país de tradició legal napoleònica com aquest, és pecat quasi mortal. I que no tinc passaport, va morir també caducat. La policia, en aquest cas, et pot disparar, et pots morir d’un costipat mal curat o et pot caure la tita a troços. Però el més greu és que no pots viatjar a l’estranger. I menys amb dos menors, com tinc la intenció de fer d’aquí a uns dies.O sia, que a les 8 ja era a la comissaria de la polisianasioná. He tornat a provar allò de dir-li al policia de la porta “miri, és que estic malalt i no puc estar molta estona dret etc”. M’ha colat, sense demanar diagnòstic ni papers segellats, increïble. La millor sorpresa ha estat dins, quan esperava que em diguessin allò de “un mes pel dni, una setmana pel passaport”. Dons no, i aquí ha vingut “la sembrá”. M’ha sortit l’amable polisianasioná amb el dni que em vaig fer fa un any a la mà i que mai no havia recollit! Me’l vaig fer perquè… blabla… llarg d’explicar. I el passaport? Dimarts el tindran.

O sia, m’han colat i he començat a fer una cosa que sorprenentment ja tenia feta.

Sembrao.

Aquesta entrada fou publicada el Dijous, 26/07/2007 (02:53) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.