Ulls
Era una calor assassina, i queia vertical, sense pietat, inabordable, incontrolable, inabastable. Et suava l’ànima. Tenies la impressió que, quan hi entraves, l’aire condicionat del bus et salvava la vida. I si ho pensaves dos cops arribaves a la conclusió que sí, que et salvava la vida.
El lloc comú era la calda. El lloc geogràfic on la paties era el menys important. Es podia dir Nha Trang, Beirut o Bodrum, però era una calda tropical i humida. Tant que fins et bevies la cocacola a raig. Refrescava, sense pal.liatius.
Els seus ulls, emmarcats per gotes tot i la climatització, només traslluïen curiositat, transmetien plaer per voler saber. Miraven per la finestra del bus. M’hi vaig acostar i els vaig mirar de molt a prop, a fregar, parpella tocant parpella. Només vaig dir “també estimo els teus ulls”.