mar
Mar, mare. Però també marcolfa, mareig, marica, marsupilami. És d’on venim, oi? L’has vist i saludat en silenci fa anys, anant a dins seu. L’has vist pla, avorrit. I també vibrant i trempat. Amenaçador i perillós.Te l’has trobat -de nit, lluny- recobert per una fina capa brillant, que reflectia la lluna, d’allò que els més experts deien que era plàncton. L’has vist fent de llençol de tortugues, i de peixos voladors i de dofins i de meduses. T’hi has mullat la punta dels dits, penjat a proa, amb mig cos fora, desitjant que no vingués un peix dolent-dolent i se’t mengés.