Transparències
Hi ha dies que et sents transparent, i avui n’és un. Per la resta de la gent, existeixes, però molt poc, lo just. No reps trucades ni missatges ni postals. Tens una consciència física, però francament és lleu. Et fiques en un fòrum d’internet i no et contesten. Repeteixes, amb un missatge encara més provocador. Re.
I les ganes de normalitzar-te se’t mengen, però no li vols dir a ningú, és un secret. Molt ben guardat. Però és que ara tampoc tens ningú de confi a qui explicar-li. Que voldries…
Enfí, sortir del forat -un cop més- ja comença a ser un costum. Però encara no li veig la gràcia.
22 de Juny, 2007 - 7:22
Gràcies per passar i deixar les teves paraules reflexades.. Jo també intento trobar la gràcia que té sortir i entrar en un espiral que sembla sense sortida… De cop, per mi s’ha convertit com un joc, un joc que no m’agrada gens però que he d’intentar guanyar..Tu també ets capaç de guanyar la partida i sortir d’aquest forat, el que t’espera fora està ple de llum i segur que t’agrada més tot el que hi veus..
22 de Juny, 2007 - 7:25
Uix, amb les presses he escrit malament el meu bloc…
Per cert, el text m’ha agradat molt malgrat diguis que és una tonteria..
continuaré passant…