140!
140 sgons. Estirat, amb les cames aixecades, o sia 2’ i 20”. És el meu rècord. La successió, en 6 mesos, ha estat: 70, 100, 120, 140 segons. Estic fet un toro. Carregat de pastilles però fet un toro. Banyes a part. Però el millor és que ha estat SENSE interferón, com qui diu a pèl. No miris el futur o el passat; mira l’avui (l’hui, que diria
la Caterina, crec), et resultarà més plaent.