Agraïments perversos

Hauria d’estar agraït a l’em. Va, amb totes les lletres, encara que soni fatal: a l’esclerosi múltiple.

Sense la malaltia mai hagués sabut que la meva dona no m’estimava tant com deia o com jo pensava o com jo volia o com jo hagués volgut. Ara ja ho sé.

Sense la malaltia mai m’hagués trobat en la situació inesperada en què estic ara. De tot es pot aprendre, cony.

Va, conyetes. La mama-de-la-plaça és infermera? Dons ho sembla, però no recordo perquè.
La Susanna treballa a una fàbrica tèxtil? I està a punt d’engegar el seu marit? Dons ho sembla, però m’equivoco sovint. A
la Núria S avui li he semblat una persona-humana sense banyes (de dimoni s’entén)? Dons m’ho ha semblat, però potser també m’aquivoco.
La Mireia em té un estrany i injustificat respecte? Dons m’ho sembla, però jo no he provocat mai respecte a ningú (i content que n’estic). Els mascles de la redacció no saben què dir-me o com fer-ho? Ho sembla molt, eh? Hauria de repetir que lo meu no és contagiós, i acompanyar-ho amb una morrejada amb llengua.

3 comentaris a l'entrada “Agraïments perversos”

  1. mercè ha dit:

    hola,

    aquí t’explico: el llibre va d’un noi que es diu Arnau. Els seus pares treballen la terra però per un conjunt de , pralem clar: putades, han de fugir a bcn. I allà volen guanyar la seva llibertat, els hi pasen mil i una coses, moltes bastant xungues. però el llibre en conjunt fa sentir bé.

    per cert, t’he de dir que el teu bloc m’ha impactat. A més sembles una persona molt forta.

    ja ho deia una amiga de ma mare: que la vida no ens envii tot allò que el nostre cos pot agunatar! (bé ella deia que Deu no ens envii, jo faig la meva adpatació…)

    mil besets!

  2. mercè ha dit:

    per ceert, els teus posts estan molt bé entre d’altres coses pq es llegeixen molt ràpid , així dóna gust!!!!

  3. betmataro ha dit:

    No és la meva intenció donar una imatge falsa de mi. No, no sóc fort. O potser ara una mica més que fa un temps, sí, quan vaig decidir que la vida s’ha de viure sense excuses i que vull veure els meus fills com creixen.
    Salut, noia.
    Me’n vaig a menjar peix.
    petó

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image