La iaia
No sé si la iaia era més ràpida o més àgil. El cert és que, amb el pa sota el braç, mirava de reüll i avançava sense girar el cap. Ràpid per la seva edat, molt ràpid. Era una iaia homologada, és a dir, no portava mocador negre al cap, però la resta (vestit fosc, faldilla a quadres petits i marrons, etc) corresponia als estàndards més ortodoxes. Jo havia agafat aquell tros de vorera amb la intenció d’arribar ràpid a la cantonada, però la meva manca de mielina i la meva escassa habilitat em feia impossible superar-la. Pensava que si algú ens veia podia fer-se un tip de riure.