Bona gent al bosc.
Ha estat un dia complert. Festa infantil a Llavaneres. Sí, això fa riure, però ha tingut moments estelars. Deixant de banda les estones catxondes amb els col.leguis de classe de l’Adam: caminada pel bosc, per camins plens de forats, solcs, baixades i pujades inhumanes.
La Susanna (mare de la homenatjada) m’ha donat un cop de mà per solventar els desnivells (avui estava especialment atàxic). Als troços més difícils he acabat amb
la Susanna agafant-me pel braç dret i la mare d’en Christian per l’esquerre. M’he sentit molt invàlid. He arribat explicant que he acabat al bosc “amb dues ties alhora, i he quedat bé!”. Fet merda però sí, hi ha molt bona gent al bosc.