Tot i que era un restaurant-basc-de-veritat, he acabat demanant un vi Torelló. No tenien cap txakoli petit, i el Torelló ho era.
Tinc ganes de tornar a Euskadi, de fer cara de no entendre re i de no entendre re. És un gran país, segur. Una mica esverat a estones però un gran país.
La psico: quasi té gràcia: haig de desitjar que el rotllo actual de la meva ex duri perquè… és igual. Massa íntim.
Bonanit.
Han arribat imatges d’Eurovisió dels nàufrags africans rescatats arribant a Motril. Fa angúnia, clar. I posa trist. I anem als tòpics: sobretot els nens. Una mare, coqueta tot i la desgràcia, portava un barret realment curiós. I no era l’uniforme oficial de nàufrag.
La Tere és redactora de RNE a Màlaga. Quan hi vam viure/treballar sis mesos m’hi entenia molt bé. A primera vista, és un lloro. Gran, molt gran, voluminosa i amb una veu de tieta que queda fora de lloc en aquell tros de tia, però és una molt bona periodista i una excel.lent persona. Li he enviat un missatge a ella i en Pepe, un altre bon col.lega, també de RN. Els hi dic que pels resultats electorals entenc que a Màlaga encara tenen aquell alcalde “salao y sandunguero” que conec. (Probablement és l’alcalde més gris que conec.)
Màlaga és calor, crits, gràcia, riure i agafar-s’ho bé. Tot fals, eh? però és divertit, sempre que no t’agafis re en sèrio. Jo vaig ser-hi abans de l’operació Malaya i ara em sap greu no haver-ho cobert. És d’aquells llocs on és relativament fàcil convidar un comissari a cerveses i fer-lo cantar. Però et mentirà per impressionar-te i a més et dirà que allò és off the record.
Però és divertit.
Aquí l’home invisible, canvi. Amb una peculiaritat: la meva invisibilitat no depèn de mi, sinó dels altres. T’hi acabes acostumant, a ser invisible, i és quasi sexi, tot i que penses que si cometessis algun delicte et pillarien de seguida, series visible de forma instantània.
És el meu segon blog. El primer -lacrimògen i depriment- va durar dos dies. No estava per escriure. Al cap d’un any, em veig amb cor de tornar-hi. Pujo i baixo, i quan baixo, baixo molt. Suposo que quan sóc dalt, com ara, m’enfilo.
Presentació curta: 44 anys, 2 fills, divorciat, mataroní, periodista (no, no sóc famós, almenys per re de bo, que jo sàpiga) i etc. Refent-reconstruint la vida que m’han desintegrat. Malaltia + divorci fa un mal resultat. Ja continuaré.
A veure si funciona.
A veure si funciona.
Benvingut a cat.bloctum.com. Aquesta es la teva primera entrada. Pots editar-la o esborrar-la, i posar-te a bloguejar!