Els italians, solen ser molt sociables, però també molt familiars. No oculten res, i els agrada demostrar el seu amor per la vida, i es una característica per la que em sento molt semblant a ells. Els italians, solen viure en bodegues. Bodegues impressionants, on allà mateix creen el seu propi vi. També, la pasta, es un dels menjars més característics d’Itàlia. I a mi, la pasta m’encanta.

No obstant, el seu clima es un dels inconvenients que hi trobo per anar a viure allà. El seu clima, a l’estiu es molt calorós, amb unes temperatures molt altes a les nits. Però al hivern el clima es molt fred i humit, on h poden arribar a haver turmentes i trons. Els seus vents, solen ser càlids. Pot ser es qüestió només d’acostumar-se, però no m’agradaria gens viure un hivern ple de pluges.

En canvi, l’art d’Itàlia, la seva forma de vida, les cases, les persones, em resulten força atractives per poder anar a viure allà. I si hauria d’escollir una cultura, seria se’ns dubte la italiana.

La introducció, a diferència del pròleg, es presenta el fet que es dirigeix directament a l’obra i està escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Va directa a la introducció d’aquesta obra, no ens explica res de l’autor ni les seves idees respecte de l’obra, simplement  ens mostra la seva opinió o punt de vista.

La presentació, en canvi, ens mostra una gran diferència amb els altres dos punts esmentats. La presentació sol ser oral. Una breu exposició de un tema realitzat oralment i pot estar acompanyada de fotos o esquemes on es representen els punts més importants.

Finalment, els pròlegs, les introduccions i les presentacions, son textos orals o escrits que ens presenten una obra o un tema però cadascun de manera diferent.

Les principals característiques del gènere teatral són principalment sis. L’obra no es escrita per ser llegida, si no per ser representada; el receptor no és solament una persona, si no un grup, es a dir, un públic; el canal no és el llibre, si no el canal escènic; no compta molt amb la caracterització directa, si no que utilitza més bé una indirecta i es presenten a mesura que avança l’obra; hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics propis del llenguatge no verbal; i finalment, no hi ha narrador, i el seu punt de vista queda diluït pels seus personatges.

Una obra de teatre, està ordenada per diversos tipus de text. El text escènic, és aquell que va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció de com es desenvolupa l’espectacle. No totes les obres disposen de text escènic; El text acotat, és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions, les d’acció, de caracterització i de to; i finalment, el text principal, que és aquell que forma part de la representació, de la forma de parlar dels actors, els diàlegs…

La seva estructura està formada per actes, escenes i quadres. I dins de l’espai i trobem, l’espai escènic, l’escenari i la tramoia, com són les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials o el teló.

En Sebastià, volia casar-se amb una dona rica, per poder ser més amo encara de les terres, però com la Marta, era una noia pobra, havia de fer alguna cosa per poder amagar les seves relacions sexuals. Llavors va trobar a en Manelic, un noi noble, ignorant i una mica ruc que vivia a d’alt de la muntanya, l’home perfecte per casar-se amb la Marta i poder continuar amb les seves relacions sexuals. En Sebastià li va demanar que es casés amb ella, a canvi de donar-li un molí, i aquest en va acceptar i va baixar a la terra baixa, però l’amo li va dir a la Marta que ell estava al corrent de tot el seu projecte, llavors la Marta es va quedar sorpresa perquè no entenia com podia hi havia acceptat per tan sols un molí.

En Sebastià havia aconseguit el que ell volia, i la Marta odiava tant a en Manelic, que no va ser fins que tots dos van aconseguir arreglar-se entre ells i se’n van adonar que estaven enamorats. En Sebastià, aquella mateixa nit, va tornar com sempre per poder tenir les seves relacions sexuals de costum amb la Marta, però aquest cop, en Manelic estava amb ella. En Manelic, de la ràbia el va matar i la Marta va ser feliç amb ell i van viure tots dos junts a d’alt de la muntanya.

Els elements bàsics del gènere narratiu són: la trama, que és la seqüència d’esdeveniments tal com ens és presentada en la lectura; els personatges, que inclou la seva caracterització i les dades del personatge; el punt de vista segons el narrador, amb la primera o la tercera persona narrativa; l’espai, que correspon al marc físic, social o psicològic on es desenvolupa l’acció i que es presenta a través de descripcions; i el temps, on el propi d’una narració és el passat, també em de distingir entre el temps intern o narratiu i el temps històric.

Podem distingir dos gèneres narratius fonamentals, el conte i la novel·la. El gènere narratiu més breu és el conte. El desenvolupament dels fets en un conte és esquemàtic, hi trobem el plantejament, el nus i el desenllaç. No es fan descripcions llargues de personatges ni d’ambients. El gènere narratiu més extens és la novel·la. Els arguments de la novel·la poden ser molt complexos i elaborats. El novel·lista s’entreté a descriure els ambients, les situacions i sobretot els personatges, tant físicament com psicològicament.

Hi ha diversos gèneres narratius, com són la narrativa d’aventures, la narrativa costumista i la narrativa històrica.

Joan Roís De Corella

Aquest poema es una balada, que era un genere que feien servir els trobadors per tal de cantar histories d’amor. I aquest poema és una historia d’amor entre aquest trobador i la dama.Aquesta balada esta dividida en dues parts.
La primera part esta composta de deu versos, versos decasíl·labs amb una rima creuada.
La segona part esta composta de quinze versos, nou versos octasíl·labs i sis versos quatresíl·labs amb rima:
AbAbACdCdCAeCeC.
On aquesta historia esta representada per una garsa i per una merla que son qui interpretaran l’amor entre la dama i el trobador.

Les obres que fan referència a l’arquitectura, son edificis antics o moderns que creen admiració tant per fora com per dins. Com per exemple la Casa Batlló o la Pedrera. Aquests tipus d’edificis m’agraden molt, com també aquells que li donen una mica de creació i inspiració.   Les obres de tipus de escultura són gaire interessants, ja que cada època segueix un tipus de model. Per exemple les obres del barroc que són més detallistes com el propi barroc.

Com a conclusió hi trobo que hi ha tres tipus diferents d’art plàstic, on tothom té la seva opinió respecte a cada una. La societat, valora molt els tipus d’art que fa cada autor i són un grau de satisfacció diferent per cada persona.

Dins la poesia hi podem trobar la lírica, que es un gènere musical on l’autor expressa els seus sentiments  o emocions respecte a una persona o objecte d’inspiració. Es representen en versos, encara que poden ser escrits en prosa, parlaríem llavors de la prosa poètica.

Per regla general, la seva mètrica té les mateixes síl·labes amb una estructura definida. Si la seva mètrica no és així, aquell poema es lliure, perquè no esta ajustat a cap tipus de mètrica ni esta regit a cap norma. Els poemes estan dotats de figures literàries, per donar importància a allò que el autor vol remarcar, per fer-lo potser més bonic, per tal d’emfatitzar en algun fragment…

El gènere poètic es un tipus d’escrit molt ben elaborat pensat amb forma y fons. La bellesa esta implicada amb la musicalitat i la forma. La poesia es tan difícil de crear que només pot arribar a ser apta per persones que tenen uns estudis mínims o potser perquè els hi agrada tan que han aprés mitjançant qualsevol tipus de poeta. Ja que s’ha d’arribar a entendre i captar la musicalitat i saber que és allò que ens diu i com ens ho diu.

Joan Maragall s’expressa per mitjà de la seva trajectòria i els diferents terrenys que va abastar. Era un home catalanista i humanista, la seva actitud reflexiva i individualista el va portar a adoptar posicions teòriques i estètiques que van marcar el pensament cultural de l’època. Ha estat associat  al Modernisme, les pautes artístiques que articulava en la teoria que acompanyava la seva creativitat i els postulats regeneracionistes que defensava en articles, discursos, coincideixen amb d’identificació del Modernisme com un moviment transformador, que va modificar la concepció global de la cultura i de la figura de l’artista en la societat del seu temps.

Però, l’obra de Maragall es manifesta de manera transversal a les diferents visions literàries que es produeixen en l’època i experimenta contínues evolucions que influencien altres creadors i que, en alguns casos, no amaguen certes contradiccions personals. La seva poètica actua de pont entre la tradició “jocflorista” i les noves fórmules literàries inspirades en la modernitat cultural i atorga al poeta un paper fonamental en la traducció lírica de la bellesa i la inspiració natural.

Al llarg de la seva trajectòria, Maragall mostra la seva preocupació per determinades qüestions polítiques i socials de l’època. El catalanisme i el model de vertebració de Catalunya dins una Espanya en crisi, les reformes lingüístiques, la nova urbanitat emergent, els mites i la religiositat, les arrels del poble o els conflictes socials amb expressió violenta constitueixen temes de la seva obra poètica, en prosa o periodística, en els quals Maragall s’expressa des de la llibertat de pensament.