La balada de la garsa i l’esmerla, Joan Roís De Corella
Enviat per azaharaduranbravo el dia 11th Març 2008
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:“Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir”.
Joan Roís De Corella
Aquest poema es una balada, que era un genere que feien servir els trobadors per tal de cantar histories d’amor. I aquest poema és una historia d’amor entre aquest trobador i la dama.Aquesta balada esta dividida en dues parts.
La primera part esta composta de deu versos, versos decasíl·labs amb una rima creuada.
La segona part esta composta de quinze versos, nou versos octasíl·labs i sis versos quatresíl·labs amb rima:
AbAbACdCdCAeCeC.
On aquesta historia esta representada per una garsa i per una merla que son qui interpretaran l’amor entre la dama i el trobador.
En la primera part del poema el trobador ens presenta la merla i la garsa. Primer ens presenta la garsa com una cosa alegre i desprès la merla com una perla molt il·lustre. Desprès la segona part es intruïda per el trobador de tal manera que els dos canten la balada.
En la segona part, la balada d’aquest poema, ens parla del seu amor cap a la dama, que ell de L’Única manera que pot curar el seu mal, el mal de que no es correspost per la dama, la única cosa que el pot curar es que la dama el miri amb aquells ullets, i que signifiqui que ja no fa falta que mori per ella i que per la mort d’ell la dama no plori. Però que tot es curara si la dama el mira amb els seus ullets.
Dins de Racó poètic | Sense comentaris »