El pròleg és un text curt que va abans d’una obra. La seva finalitat és presentar i explicar aquesta obra i normalment està escrit per un altre escriptor, que no és l’autor. En el pròleg se’ns presenta a l’autor o el llibre a un públic que no els coneix. També ens explica les modificacions que ha tingut l’obra i de vegades ens presenten alguna dedicatòria per algú en especial.

La introducció, a diferència del pròleg, es presenta el fet que es dirigeix directament a l’obra i està escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Va directa a la introducció d’aquesta obra, no ens explica res de l’autor ni les seves idees respecte de l’obra, simplement  ens mostra la seva opinió o punt de vista.

La presentació, en canvi, ens mostra una gran diferència amb els altres dos punts esmentats. La presentació sol ser oral. Una breu exposició de un tema realitzat oralment i pot estar acompanyada de fotos o esquemes on es representen els punts més importants.

Finalment, els pròlegs, les introduccions i les presentacions, son textos orals o escrits que ens presenten una obra o un tema però cadascun de manera diferent.

El gènere teatral és aquell on es presenten totes les obres, l’objectiu de la qual consisteix a representar una acció sobre l’escena.

Les principals característiques del gènere teatral són principalment sis. L’obra no es escrita per ser llegida, si no per ser representada; el receptor no és solament una persona, si no un grup, es a dir, un públic; el canal no és el llibre, si no el canal escènic; no compta molt amb la caracterització directa, si no que utilitza més bé una indirecta i es presenten a mesura que avança l’obra; hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics propis del llenguatge no verbal; i finalment, no hi ha narrador, i el seu punt de vista queda diluït pels seus personatges.

Una obra de teatre, està ordenada per diversos tipus de text. El text escènic, és aquell que va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció de com es desenvolupa l’espectacle. No totes les obres disposen de text escènic; El text acotat, és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions, les d’acció, de caracterització i de to; i finalment, el text principal, que és aquell que forma part de la representació, de la forma de parlar dels actors, els diàlegs…

La seva estructura està formada per actes, escenes i quadres. I dins de l’espai i trobem, l’espai escènic, l’escenari i la tramoia, com són les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials o el teló.

Hi trobem tres personatges principals a la història. Un d’ells és l’amo, on també el podem denominar com l’amo de les persones, en Sebastià. En Sebastià, vivia amb la Marta, on des de petita diguem-ne que n’abusava d’ella. En Sebastià deia que ell estava enamorat de la Marta, però realment solament la volia per anar-se’n al llit amb ella.

En Sebastià, volia casar-se amb una dona rica, per poder ser més amo encara de les terres, però com la Marta, era una noia pobra, havia de fer alguna cosa per poder amagar les seves relacions sexuals. Llavors va trobar a en Manelic, un noi noble, ignorant i una mica ruc que vivia a d’alt de la muntanya, l’home perfecte per casar-se amb la Marta i poder continuar amb les seves relacions sexuals. En Sebastià li va demanar que es casés amb ella, a canvi de donar-li un molí, i aquest en va acceptar i va baixar a la terra baixa, però l’amo li va dir a la Marta que ell estava al corrent de tot el seu projecte, llavors la Marta es va quedar sorpresa perquè no entenia com podia hi havia acceptat per tan sols un molí.

En Sebastià havia aconseguit el que ell volia, i la Marta odiava tant a en Manelic, que no va ser fins que tots dos van aconseguir arreglar-se entre ells i se’n van adonar que estaven enamorats. En Sebastià, aquella mateixa nit, va tornar com sempre per poder tenir les seves relacions sexuals de costum amb la Marta, però aquest cop, en Manelic estava amb ella. En Manelic, de la ràbia el va matar i la Marta va ser feliç amb ell i van viure tots dos junts a d’alt de la muntanya.

De manera general, es pot dir que la narració és el relat en prosa del desenvolupament d’uns fets (reals o ficticis) centrats en almenys un personatge, en un espai i durant un temps determinats. En la narrativa hi ha un procés de transformació que afecta les qualitats o la situació del personatge des de la situació inicial fins a la final.

Els elements bàsics del gènere narratiu són: la trama, que és la seqüència d’esdeveniments tal com ens és presentada en la lectura; els personatges, que inclou la seva caracterització i les dades del personatge; el punt de vista segons el narrador, amb la primera o la tercera persona narrativa; l’espai, que correspon al marc físic, social o psicològic on es desenvolupa l’acció i que es presenta a través de descripcions; i el temps, on el propi d’una narració és el passat, també em de distingir entre el temps intern o narratiu i el temps històric.

Podem distingir dos gèneres narratius fonamentals, el conte i la novel·la. El gènere narratiu més breu és el conte. El desenvolupament dels fets en un conte és esquemàtic, hi trobem el plantejament, el nus i el desenllaç. No es fan descripcions llargues de personatges ni d’ambients. El gènere narratiu més extens és la novel·la. Els arguments de la novel·la poden ser molt complexos i elaborats. El novel·lista s’entreté a descriure els ambients, les situacions i sobretot els personatges, tant físicament com psicològicament.

Hi ha diversos gèneres narratius, com són la narrativa d’aventures, la narrativa costumista i la narrativa històrica.