El gènere poètic és el manifest de les opinions o sentiments de l’autor fent servir una mètrica característica i l’utilització de diverses figures literàries característiques d’aquest gènere.

Dins la poesia hi podem trobar la lírica, que es un gènere musical on l’autor expressa els seus sentiments  o emocions respecte a una persona o objecte d’inspiració. Es representen en versos, encara que poden ser escrits en prosa, parlaríem llavors de la prosa poètica.

Per regla general, la seva mètrica té les mateixes síl·labes amb una estructura definida. Si la seva mètrica no és així, aquell poema es lliure, perquè no esta ajustat a cap tipus de mètrica ni esta regit a cap norma. Els poemes estan dotats de figures literàries, per donar importància a allò que el autor vol remarcar, per fer-lo potser més bonic, per tal d’emfatitzar en algun fragment…

El gènere poètic es un tipus d’escrit molt ben elaborat pensat amb forma y fons. La bellesa esta implicada amb la musicalitat i la forma. La poesia es tan difícil de crear que només pot arribar a ser apta per persones que tenen uns estudis mínims o potser perquè els hi agrada tan que han aprés mitjançant qualsevol tipus de poeta. Ja que s’ha d’arribar a entendre i captar la musicalitat i saber que és allò que ens diu i com ens ho diu.

Joan Maragall, és una de les figures més transcendents i influents de Catalunya del segle XIX, la història de la literatura l’ha situat com un dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que a la vegada ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Joan Maragall s’expressa per mitjà de la seva trajectòria i els diferents terrenys que va abastar. Era un home catalanista i humanista, la seva actitud reflexiva i individualista el va portar a adoptar posicions teòriques i estètiques que van marcar el pensament cultural de l’època. Ha estat associat  al Modernisme, les pautes artístiques que articulava en la teoria que acompanyava la seva creativitat i els postulats regeneracionistes que defensava en articles, discursos, coincideixen amb d’identificació del Modernisme com un moviment transformador, que va modificar la concepció global de la cultura i de la figura de l’artista en la societat del seu temps.

Però, l’obra de Maragall es manifesta de manera transversal a les diferents visions literàries que es produeixen en l’època i experimenta contínues evolucions que influencien altres creadors i que, en alguns casos, no amaguen certes contradiccions personals. La seva poètica actua de pont entre la tradició “jocflorista” i les noves fórmules literàries inspirades en la modernitat cultural i atorga al poeta un paper fonamental en la traducció lírica de la bellesa i la inspiració natural.

Al llarg de la seva trajectòria, Maragall mostra la seva preocupació per determinades qüestions polítiques i socials de l’època. El catalanisme i el model de vertebració de Catalunya dins una Espanya en crisi, les reformes lingüístiques, la nova urbanitat emergent, els mites i la religiositat, les arrels del poble o els conflictes socials amb expressió violenta constitueixen temes de la seva obra poètica, en prosa o periodística, en els quals Maragall s’expressa des de la llibertat de pensament.

Les dues principals característiques lingüístiques dels textos són l’objectivitat i la claredat del text. L’objectivitat es manifesta amb el predomini de la funció referencial o representativa en el llenguatge i de les seves característiques pròpies, com la modalitat dins d’una frase enunciativa i la manera verbal indicativa i les passives reflectives i pronominals. També utilitza l’ús d’adjectius per a especificar complements preposicionals amb relació al nom, i l’ús del plural de modèstia i el del subjuntiu i de d’infinitiu.

La claredat del text per als especialistes la trobem mitjançant l’ús d’un vocabulari específic compost pels diferents tecnicismes que utilitza cada especialitat, també utilitza una sintaxi senzilla, d’una manera estructurada per poder comprendre millor el text. En els textos científics s’utilitzen molt les comes, els parèntesis per poder aclarir allò que es vol dir), els guions, els connectors que ajuden a explicar alguna cosa…

Finalment, la conclusió que veiem de les característiques lingüístiques, és que sempre van enfocades als textos objectius i sobretot que sigui clar el seu contingut amb diferents tècniques dins d’aquestes dues característiques.

El paper de la ciència en el món actual és francament important. Sense la ciència no podríem comprendre el món o conèixer teories sobre la realitat. Els efectes de la ciència dins la societat, també tracta sobre la societat futura. Per tant, la ciència tracta d’un factor essencial per al desenvolupament social ja que podem millorar el nostre nivell de vida mitjançant la ciència. Per exemple, intentar curar la fam o prevenir menys morts gràcies a medicaments, o ajuda d’altres països.

La ciència, ha tingut una forta influència sobre la tecnologia. Els grans avenços obtinguts han estat gràcies a la ciència, amb això queda evident que la ciència millora clarament a la tecnologia. Gràcies a les noves tecnologies, la nostra vida pot ser fins i tot més fàcil i tot això és gràcies a aquests dos grans factors de la societat.

Finalment, aquests dos grans factors, van enganxats pràcticament a la societat, i son sense dubte inseparables, perquè gràcies a la ciència, a la tecnologia i a la societat, tenim tots una gran facilitat de vida immesurable que fa que poc a poc avancem més dins el món que ens envolta i podem viure millor.