Azahara Duran

Molta gent pensa que tota persona té un preu. Vénen la seva intimitat per una gran suma de diners, venen el seu cos, es conformen amb cert preu per poder menjar, per poder donar-se qualsevol satisfacció. Gent que ajuda a altra amb diners per mig, gent que per aconseguir una millor qualitat de vida, es ven a qualsevol preu.

D’altres, que estan segurs de que no són venuts, sinó que és el preu que obtenen per donar satisfacció a aquells treballs que han ofert als altres, és a dir, la gent dona uns beneficis a canvi d’un salari. Per exemple, un cantant guanya diners venent un disc, fen concerts… realment per aconseguir la alegria i satisfacció d’aquells a qui els agradi aquella música.

Des del meu punt de vista, penso que cap persona té un preu, per a mi, em resulta una expressió desagradable ja que dir que una persona marca un cert preu és del tot incert. Les persones són com són, però no tenen un preu per ser venuts als altres. Jo em trobo en aquelles persones que diuen que no es venen per diners, sinó que els guanyen gracies als beneficis donats. És una manera també de guanyar-se la vida, ja que sense diners, avui dia no podem menjar, ni aconseguir aigua, ni llum, ni cap mètode per viure. Aquest tema és realment discutible ja que tothom té opinions diferents dins la societat.