El conte és un relat breu d’un fet o d’un seguit de fets reals, llegendaris o ficticis que té l’objectiu d’entretenir, moralitzar o fer reflexionar. 

Al conte literari hi trobem dos tipus, el primer és el conte tradicional o rondalla, que és aquell de caràcter popular i anònim. En principi, és de transmissió oral tot i que els podem trobar també escrits. Acostumen a reflectir problemes col·lectius i poden tenir múltiples versions. I el segon tipus és el conte literari, que és una narració curta i culta escrita per un autor reconegut.Cal diferenciar entre la llengua i el llenguatge dels contes tradicionals o rondalles i els contes literaris. Mentre el conte tradicional, té un llenguatge més planer i col·loquial, el conte literari tendeix a utilitzar un llenguatge més elaborat i culte i a utilitzar els recursos retòrics propis de llenguatge literari.

El procés d’elaboració d’un conte és personal i cada autor té les seves pròpies formes de crear i escriure. Tot i així, es poden enumerar un seguit de passos que s’acostumen a seguir a l’hora d’escriure un conte o un altre text de tipus literari. Primer hauríem de buscar la documentació necessària, seguidament, llegir i analitzar contes i altres narracions de diversos autors que ens puguin servir de referència i donar idees i elements per escriure. També podem idear el nucli argumental del conte i plantejar el seu esquema o estructura bàsica, escriure els primers esborranys, revisar i corregir tant la forma com els continguts i redactar definitivament el text. Els elements i procediments principals del conte són els mateixos que els de la novel·la o altres narracions, però fica molta concentració als elements narratius. Com a elements principals hi trobem, el context, l’argument, els personatges i la temàtica. El conte s’acostuma a estructurar en tres parts diferenciades tot i que aquesta estructura no és fixa i pot variar segons el conte. La primera part és la introducció, on es presenten als personatges, i s’esmenta el temps i l’espai de l’acció. També s’hi planteja la situació inicial. La segona part és el desenvolupament, on s’esmenta tot allò que succeeix, i a la tercera part parlem del desenllaç, on s’esmenta la conclusió del relat. Pot ser obert, quan el narrador no dóna cap solució a la història o bé tancat, quan l’autor resol el problema plantejat i no dóna cap opció al lector. Utilitza dos punts de vista, el punt de vista intern, aquell on el narrador participa en els fets de la història i els coneix des de dintre. Pot ésser el mateix protagonista de la història o un personatge més secundari. La història pot estar narrada en 1ª o en 3ª persona. I el punt de vista extern, aquell on el narrador no està involucrat en la història i ens la presenta des d’un punt de vista més llunyà o extern. En aquest cas, la història sempre se’ns explica en 3ª persona.

Molta gent pensa que tota persona té un preu. Vénen la seva intimitat per una gran suma de diners, venen el seu cos, es conformen amb cert preu per poder menjar, per poder donar-se qualsevol satisfacció. Gent que ajuda a altra amb diners per mig, gent que per aconseguir una millor qualitat de vida, es ven a qualsevol preu.

D’altres, que estan segurs de que no són venuts, sinó que és el preu que obtenen per donar satisfacció a aquells treballs que han ofert als altres, és a dir, la gent dona uns beneficis a canvi d’un salari. Per exemple, un cantant guanya diners venent un disc, fen concerts… realment per aconseguir la alegria i satisfacció d’aquells a qui els agradi aquella música.

Des del meu punt de vista, penso que cap persona té un preu, per a mi, em resulta una expressió desagradable ja que dir que una persona marca un cert preu és del tot incert. Les persones són com són, però no tenen un preu per ser venuts als altres. Jo em trobo en aquelles persones que diuen que no es venen per diners, sinó que els guanyen gracies als beneficis donats. És una manera també de guanyar-se la vida, ja que sense diners, avui dia no podem menjar, ni aconseguir aigua, ni llum, ni cap mètode per viure. Aquest tema és realment discutible ja que tothom té opinions diferents dins la societat.