POESIES, ASSAJOS I MÉS

detalls retallats de tallers i ratlles a espatlles segellades llegien en llatí,
ítaca atacava amb velers ballarins, allà les illes deformades arrodonien,
no només donaven escalfor els ulls de la marina plàcida, ruboritzàvem,
el rubí als llavis i les galtes eren foc intens, era glaçat pel color i el vi,
perfectament enllaçats, les selves selvàtiques tenien el segat i la ceguesa,
mut i cec, viu i mort, el vell anarquista guiava per guies i vies antigues,
el romà acomiadat dels paradisos, benvingudes i avingudes dels terrenys,
terraquis i marítims el mar duia brunes danses de culminacions màgiques,
el rasclar i el rasclet rasuraven les sureres de súria a núria passant per vic,
el vol de les libèl•lules desafiaven els vents i les cales, les calmes enceses,
encens la vela amb una mirada de mirona i jo de miró, les rastes són sumes,
multiplicació de déus a afrocubans de mitologia i numerologia exacte i feta,
a l’acte de l’enyor i la tendresa el lleu posat de postures i màscares és donat,
les dotacions i les accions són premonicions i predeterminacions minades,
minvades les possibilitats de possibles vols la pista s’omple de ritmes i foc,
cos a cos la costa és oberta i els reconeixements deserts, desèrtics, buidors,
voltors de l’èxit a les sortides programades no són reclam ni clam, passat,
les passes i les presses no entenen de presos ni presons, maduixots i bruixots,
les maduixetes del bosc són bri de llum al grill majestuós que mira de front,
que aliena els adéus a les romanes formes dels batallons i les campanyes blaves,
les camperes són records on els elefants no canten ni bufen, fets memorials,
i als anals de les històries de frescor i calor, de primavera de suors intenses
les més belles de les estrelles sorgiran com esculls joves i radiants per assolir
entre el sòl i el subsòl, entre els subterranis i els subterraquis, qualsevol sufragi,
matèria amb matèria som com anxanetes ferides d’orgull i paciència, senyades,
la ciència i la misèria de veure mísers els misantrops i les tropes de trombons,
són senyals que quan la trompa fa or de les angunies i les angoixes no sóc tu,
tu no ets jo i no podem comparar-nos amb ningú, ho som tot, i totes viuen,
vivències de castells humans antics i de càntirs, de menhirs, serem els panys,
oberts de bat a bat els plecs i plegaries de mesquites i compatriotes patronals,
els treballadors amb ple dret a decidir pels poble i les comunitats i joc acabat,
sense més favors ni favoritismes a ritmes transoceànics, transfiguren teleacció,
transmutació i transcripció de xifrats a distàncies de passió i tendresa, és clar,
nítid i transparent el concert de música bella anuncia la professora dels balls,
comptadora de foses als ulls del seu cos valent de vent i mar, marí íntim de tu,
de les teves passes per assolir sols i lleons, amb groc verds i rojos, illa de nou,
dels plataners a les plantes de maria verge i fruitosa, flor de lli de llinatge suau,
anirem on els vells no són folls i els nans tenen el món a les seves mans, druides,
durarem el que dura un sol d’acer i de foc, on les partícules són elements de ments,
de mentalitat oberta i d’ànima encesa, sense mort ni estalvis, sense caixes ni faixes,
el penjats als jutjats són l’espina de l’espiralització dels detalls revelats arreu,
rellevants són els relleus d’hereus i pubilles, púbers illencs de salines i mines,
mineralització perfecte de perfecció i acció, teledistàncies i transportació de zel,
moviment sinuós de niu i noia, de passió extrema i desig ferotge, de fera atent,
escric els versos més estranys per estrenyem l’estret i ample camí d’aquí a allí,
les ales semblen segellades per segells de precioses mirades, pinyes i pinyons,
atac de mel a ibers volàtils, projectils minúsculs i bosc com carinyós emboscall,
com embolcall d’all i lletania eterna, de bes als llavis del coneixement, de pau,
i les cuixes seran servils per les viles sense vil•lans, masses corones i anades,
masses vingudes malavingudes, masses plaques a carrers i a plaques, danses,
onatge d’onades acotades a costes pesqueres i a penya-segats suïcidats,
ratlles i creus, talls i tallades, cremats i cremades, cremes humanes,
de nans, de nanes, de grans, de petits, per tot, arreu, animals ferits,
fàrmacs de naturalesa pura, les estacions de les fronteres encara duren,
buscarem un codi per desxifrar les xifres més xifrades, serem lúcids,
transparents als ulls de la transparència i la ciència oberta i certa,
serem el mes i el més encara, l’eterna alarma, l’all i el llamp, el bes,
serem projectils de mel i melmelada, postissos timbres de timbalers,
trombons de mort sense fi i vida sense començament ni desenllaços,
carretera i mantes d’argila a cales calmades per les animades mirades,
donarem el dot i la dona a l’ona de la terra lleona, de la terra ferotge,
farem perfum amb fums de fumatoris i velatoris per el consum obsolet,
les riqueses tant repartides són recurs en curs legal i estable, amables,
les estimades bales d’alerons i taurons són sang fresca pel mar marí,
el medi estable dels estables són perill per les ovelles agrupades,
el llop té la gana quan el gust pressiona per la passió de cardar la llana,
anells d’estris i tiralínies estirades per rapejar amb el calamar,
romandrà a roma l’adéu i la cera bona, relliscant papats i mames,
sortilegis de sorts transcrites on les fades són de carn i no de vidre,
on tots els especuladors són cera encesa i fosa, on els polítics són polls,
banquers de banques i banquetes internacionalitzada parlen de parlar,
no és res nou i el vuit ja no s’espanta, el set dona ales monetàries,
és la victòria i tots els triomfs, el temps que queda per trescentar,
tantes bales fèrries no podran pas oblidar, serem el rem i el timó,
tres mil raons per dir que no, mai una altre agressió tecnològica,
sense sentit ni patró, sense colonitzadors, sense estratègies de morts,
sense estadístiques d’assassins i homicides, el que sembla és fet,
tantes terres tàntriques tortes tenien tarrons tristos a les terrasses,
i així passava del fred a la calor, de la passió al clot i als sots,
de sopar a dinar, de veure a fumar, de passar i picar, a volar,
tots els camins hem duen a les més belles estrelles de mató,
de llet ensucrada i calci pels ossets durats, de les barres al garrot,
del pell a pell i el pam a pam, del mapa a les desaparicions,
dels fusells astrals als invents astronòmics, pista de marcians,
de mart a la lluna passant pel teu somriures de lluna i ploma,
de vol preciós a la tendresa del tendre cadell i la llet calenta,
del cal i canto a la sorra i la cal, de no poder i resistir, no patir,
i sí patir, no tenir la paciència ni cercar cap ciència, malèvola,
malmès ultratge a la meva ànima fervent i donada als vents,
despietada per despit al delit i la fragància, emborratxant-me,
preciosos retalls de detalls i alls sencers, passions acumulades,
desitjos al límit de la nit i de la lluna amb mirada de mirallet,
amb l’ull de reüll per ser despullada d’estores i nua d’ulls,
tota per tu i tota per ella, allà on la vivesa és el somriure etern,

allà on el cel es un degradat de liles i rojos, de blaus i blancs,

núvol a núvol, cel enorme i radiant, foscor que m’agafa,
que em gira i em trasbalsa, com tendre mirada i neta fragància,
i aquí mai no acaba, mai tindrà un final, serem infinits i finits,
finesa de fines filatèliques missives de besos a oïdes, infinites