POESIES, ASSAJOS I MÉS

el magnesi i les idees de fracàs per l’èxit de les sortides,

de les anades d’olles i porcions partides per pantans buits,

i les ires i els airosos asos i assajos de mort culminant i plena,

pallegen palles pels pallers i posen ponts a les grues d’astres,

serem les cerimònies de cera a foc candent i tràgics llampecs,

els ocells per les vies fèrries es queden curts davant el feixisme,

disposats a morir amb una guspira a l’ajuntament s’hi alcen calces,

calçant les calçades amb passamuntanyes i bragues roges alades,

estrelles negres i fosques mosques a televisions a horitzons tous,

a horitzons durs, a cada marge de les ciutats, als pobles congelats,

ara que les mosques es guanyen a fosques amb rosses bosses,

com abans, res a canviat, tot va quedar ben igual, ensumant diners,

portar-los a rubí amb l’or en petites porcions i grans camions fèrrics,

illencs i fantasiosos com som per la calor i el gel del fred i l’aigua,

comentaris anònims per les tres i les déu, menjar-ho tot abans,

ulls que ja juguen amb pilotes petites sense aire i grans combustibles,

de mel i gel, de fermesa i calentor, de foscor als ulls de les galeries,

galeres plenes de gàl·liques galeres i graelles a les paelles per tu,

pel mar i l’onatge unes vacances intermitents i raons per girar-ho tot,

un pas en fals i totes les paraules esdevindran ventades i vendavals,

ventres i bosses de modes passades i mai més anunciades, falses,

falç a falç polirem cada rem de fusta o dic de roques, cada escull,

ull a ull, de front a front entren totes les estrelles i els estels molls,

somniarem a cops de vent i ventades alades amb mans i peus pergamins,

pecaminosos mossens, ara que la tendresa està submisa per les misses,

pels misògins i els nins entre objectius de gelateries estatals i comarcals,

comerços nacionalistes i catalanistes es fan l’agost amb espanyolades,

pinyolades que es llencen al buit amb pinyes acrobàtiques, bèl·liques,

pals de glaçats de fruits i arbres analfabets pels avets sense nom ni origen,

originaris dels geranis i els germànics germans sense mans ni manillars,

llinars de lianes roques de les santes i les verges cornises als castells,

colles joves i velles, amunt, a baix, a les eternes terres terrícoles,

esperant la suor del regne per desertitzar els deserts de morts curts,

de morts llargs, de llargues promeses de promíscues nanes i nanos,

de llibres i llibretes, de cartes i claus, de focs i cendrers, de copes,

de esnifades de jocs i joguines, de motores soles a les supèrflues molles,

de vegades les coses més senzilles son les darreres, són les últimes,

els penúltims, just abans que la terra se’n vagi a norris, de morros,

trencarem tots els papers per fer papereries als qui li manquen els números,

les dades, les imatges, les lletres molles són el son dels millors somnis i els pitjors malsons,

ja els papers són mullats, en un segon ja no hi haurà victoriós o perdedor, òptims i eterns,

etrenament, amb l’espiral sorgint del sol i de la calor, més enllà de totes les planetes,

més enllà de tots els judicis militars, civils, locals, municipals, nacionals,

més enllà dels judicis de qualsevol continent o contingut, més enllà de tot embut,

més enllà de les cerimònies i els cendrers, més enllà del vent i la ventada,

més enllà de mi i de les hores perdudes o guanyades, totes ho som totes,

or sense horaris ni honoraris, persones deshumanitzades sense cabòries pels destins dels camins i pergamins,

antics corredors a fons perdut i aromàtiques herbes dolces, sense romanticismes, per l’amor i les romanes,

sense escenari ni escenografia, sense cal·ligrafies ni portes ferrades, segellades,

ni a cal ni a canto, ni canvi de moneda, sempre acabant pagant amb la mateixa,

sense palaus emmirallats ni mussols per el bressol del sol i la lluna

tranquil·litat de trencadissos i trencaclosques, closca lluent i nova,

on l’onada anava, cap a l’andana dels sota firmants, els lletristes minúsculs

…faran riures de les ones vives, potser ningú treurà conclusió…

…potser ningú serà víctima ni botxí de les exclusions…

…farem cançons i excursions amb les lletres assonants…

…números, nombres i numerologia fraterna i paterna…

…mòbils de càmeres enceses on les cambres són fetes…

…excitació de l’erotisme salvatge de selves autòctones…

…d’animals invertebrats i vertebrats pels pirates cecs…

…ulls arreu i ulls ignorats pels ignorants de gràcies…

…dels tirs i els franctiradors de fratricides escrúpols…

…de bandolers de muntanyes cremant i foc al cel…

…anestesiats per l’anestèsia i l’amnistia als bars…

… el bar i la raja, estiuejant per les cantines….

…el vent i la tempesta és temps perdut…

…masses morts que porteu a les creus…

…massa paraula de déu i de jueus…

…massa mentides podrides a la fi…

…massa repicadors i picadores…

…massa campanes i campanars…

si fos tots cert no deixarien de sonar

si de veritat estimessin la vida moririen

com mores de sang i mores de fred gelat

seria la contundència i la redundància

l’abundància d’ambulàncies i sang vessada

el lligam de les pistes i els piconadores

els camins dels camions carregats de gel

les gelateries de fàbriques invasores

les forces de l’ocupació sense raó ni lloc

el coll de la tarda i les tardes de glaçons

la calor i el regadiu, el noi i el niu, el fet

el terrible motor de les idees i el foc fet

la miltarització i la conseqüent arribada de les campanyes

…donem-ne una miqueta més que no n’hi ha prou…

després als iraquians els hi remodelarem les façanes

…faran fanalets de llum amb la passió trobada…

…més val no rebre preguntes ni fer cap comentari…

…més val sentir la tendresa dels primers petons i els primers versos…

…més val no ser conversos de converses treves…

…teva i meva, meva i teva, ones i onades…

…onatges…

.:.:.:.:.:.:.:.

:::::::::::::::