POESIES, ASSAJOS I MÉS

i veient la trampa dins la rampa, rumiant,

el pensament és senyera encesa d’ulls nus,

saliva de tendresa i vol de colomí feréstec,

festa de ferums i olors destenyides de roig,

roents llavis i ball d’encanteris fets senyals,

ullals als ulls de les ulleres i les intermitències,

serem l’ésser després del sospir infructuós,

infeccionar les infraccions familiars del vent,

derrapant i ensucrant la costa de sucre i ivori,

remenant les cendres i les aus impunes i goig,

saber-nos lliures d’estiu a hivern, símbols fets,

tendresa de llum i miralls eterns a les galtes fetes,

a les terres terrestres i els planetes blaus mariner,

íntim vitrall de salvatges ones i cels púrpures,

de saviesa oblidada al alçar e vol a límits fets,

la darrera crònics fosca és bruna per la negror,

la nit du llums salvatges a les selves d’onatge,

els crits són sinònims i anònims de les flames,

dels ciris desbocats on els advocats són diables,

mites erràtics de fogueres estèrils i estàtiques,

estàtues estatutàries de tenebroses mirades,

perdudes, guanyades, justícia filla cega de mare,

de pare, de jutges i jutjats núvols negres ben endins,

ensorrament i enderroc de rocs i fileres filantròpiques,

on els tròpics són tòpics i topònims de nòmines llises,

quan, d’alguna manera les cadenes són càntirs als peus,

són peses pesades que em de dur arreu a totes hores,

minut rere minut, segon rere segon, canvis de lloc,

canvis d’hores per les estrelles i les contaminacions,

lluminoses esferes esfèriques escenifiquen els bords,

les planes a banda i banda de les manades sagnants,

de les preses fàcils i les presses dels préstecs donats,

mort dins els cotxes de cotxeres fumables i fileres de fum,

fum a les cases en sèrie per assassins a guerres mai fetes,

per criminals de gerres a bars del darrer comentari refet,

multiplicació i lament de personalitats i glòries assolides,

victòries malgrat tot, derrotistes tristes amb ales grises,

alegries i al·lèrgies als ulls vermellosos i ennegrits, plor,

aconseguirem el blat amb el sac mal lligat, vessa cervesa,

la tradició del desdoblament de mirades dolces ets tu,

tu que ets ella, ella que ets tu, que és ell l’estel, què dir…

simbiosi i sistema dual amb estereofonia lliure de mans,

malalties congènites que congreguen crancs i mol·luscs,

discs de diàmetre infinit duen músiques relaxants als llits,

les ràdios sorgeixen de les venes i les ratllades i m’ho dons,

dóna la dona i ve el vi i el vi agre, el vi dolç, la tarda maga,

et dones a les línies que acaben al nucli antic de làsers,

les rodones formes dels compactes entonen esferes de nit,

de foscor dins les tecnològiques mirades, bola de llum,

mulles el cristal·lí verí de la rauxa dins totes les xarxes,

xerres i cantes pels silencis assolits i mires endins, tota,

tota a tota alta i baixa simfonia, sintonia de carones cares,

les esquerpes esquerres són estudis estàndards de la dreta,

atretes per l’olor a mans i bitllets arrugats, cerquen llisos,

allistament i militarització de cargols que compten cases,

serem el serrell per la serra de la marina mercant catalana,

l’atac anal de la llana carda abans no menjar-se el ramat,

els pastors busquen copes per brindar ben amunt amb el cabró,

les cabres fan estrelles invertides i divideixen l’esperit al límit,

llinatge i paratge de perses gates i siameses felines, afelinant,

afiliant feminisme sense cataclismes ni espanyolismes escanyant,

ascons i escons a les estanqueres àguiles que pinten albatros,

sort de l’alba i no del cirerer florit, massa tard anuncien ferits,

finances de tres al quart, financers del derrocament feixista,

partits populistes de llistes alienades i massa ben pagades,

transmutació de ferides passades amb noves generacions d’odi,

racistes encolomats a les columnes columnistes i militars,

polítics policies i milícies a companyies de fills i néts, de filles,

filials d’assajos personals a persones físiques i potser jurídiques,

patrulles entre els ulls dels estels i les estrelles, judici dels vents,

presa de consciència de les galàxies trobadores de platges i llums,

serem les tempestes que copsaran el canvi climàtic i els països nus,

els països lliures de partits que divideixen els pobles un cop més,

sempre fidels als finals i al fi de l’era del salvatgisme nuclear,

banyant-nos les banyes a estanys i rius confluents, amunt la pendent,

despenjats de penjadors i penja robes, despenjats dels ulls i les selles,

segellant les nostres manies sense amants ni manillars on accelerar,

bellesa de la senyera roja, l’estel roent, la durada i blava ensenya…

tu i l’altre, els senyors mai més, sempre mar endins, sense postular,

sense epígraf ni xarxes per taurons amb corones de rubí i sang,

de mines etèries, de dèries d’ètiques i de etiquetes violentes,

serem res, ni u, ni tres, ni ara, ni després, serem el que som ara,

…ara, i doncs, el segon just de l’hora del després, d’aquesta mateixa…

ara i per sempre i demà una miqueta més de tot i per tot arreu, anem,

aneu, pas a pas, lloc a lloc, coll a coll, la naturalesa de la natura llesta

…i això sí, no posar mai un fi, cap fi, infinitat de fidelitats infidels…

…amor a l’amor, sense enganys, mai més els panys, molts anys i guanys…